A Projectes d’aplicacions gràfiques, assignatura conduïda per Martí Ferré, es va projectar la gràfica d’una ciutat, mitjançant el disseny d’una ampolla i el seu packaging secundari, un pòster, una publicació i a un element volumètric, a través de diverses dinàmiques com workshops, presentacions i correccions grupals, mindstormings i pluja d’idees, etc.
Es va començar pel desglossament i corresponent anàlisi de les parts d’un projecte gràfic, per poder treballar-les individualment, entendre cada element per separat i generar resultats més atractius i interessants en la seva unificació.
Alguns dels projectes del curs han estat:
Maria Coll – Tòquio
El projecte, que agafa com a referència la ciutat de Tòquio, es desenvolupa a partir del concepte del gran contrast existent en aquest territori. En ell coexisteixen la modernitat –on destaquen la tecnologia, els colors i rètols fluorescents– i la part més tradicional, on hi predominen les artesanies i els materials naturals.
Al llarg dels diversos elements (ampolla, cartell, publicació i senyalística) s’articula el discurs a partir d’uns elements gràfics i recursos que es repeteixen i dialoguen, com són el cosit, el paper, les formes i el contrast entre colors i materials.
Silvia Travieso – Lake District
Lake District reunia tot el que els artistes romàntics de segle XVII-XVII necessitaven: una naturalesa sublim i inspiradora, folklore i una desconnexió amb allò industrial rere el rústic.
Les peces desenvolupades al llarg d’aquest treball busquen reflectir aquest esperit i sentiment de sublimació de la natura i l’artesania, fent diversos gestos de complicitat subtils a la història artística de el lloc.
Fem servir els poemes de William Wordsworth sobre l’àrea i un element tipogràfic purament britànic (Garamond) acompanyat del traç de ploma i pinzell per als cartells gràfics. El tractament de la imatge segueix l’estètica del romàntic naturista amb dibuixos a mà de temàtica natural, proves de color, i un delicat gravat com a forma d’incorporar la tipografia.
Sarah Barbuto – Verona
El projecte s’inspira en la ciutat italiana de Verona, un lloc que integra elements artístics i culturals de diferents èpoques, que constitueixen més de dos mil anys d’història.
Verona és coneguda com “la ciutat dels enamorats”, gràcies a la peça clàssica de Romeu i Julieta publicada en 1597 per William Shakespeare. D’aquí neix el concepte de “passió antiga” que fon amor romàntic, tragèdia, història i cultura, i que ha estat el fil conductor de totes les peces gràfiques creades per a aquest treball.
Melissa Pallini – Amsterdam
En un intent d’abstreure Amsterdam dels tòpics habituals que retraten les peculiars cases estretes al capvespre, les tulipes, els molins o les bicicletes aparcades a la vora dels famosos canals, s’ha aprofundit en dos conceptes clau: la reflexió i la intersecció.
La reflexió fa referència a les poblacions passades i presents del territori, la seva possibilitat de reflectir, de reflectir la seva identitat en les mil cares de la capital; així mateix la intersecció del mestissatge de cultures que conflueixen al poble i les múltiples possibilitats de creixement que la ciutat ofereix a la població.
Tot el projecte es basa en la idea d’interactuar directament amb la persona usuària, a través de moments d’interacció lúdica, amb l’esperança d’oferir nous elements per al pensament i moments d’anàlisi i discussió.
Celia Mateu – Prípiat
Prípiat és aquell lloc on la ment no vol tornar. Són records estancats en el temps, on el 26 d’abril del 1986 l’explosió de la central nuclear de Txernòbil va aturar tots els rellotges i va fer esfumar tots els projectes de vida dels seus veïns més propers. Des de llavors, Prípiat (una ciutat construïda exclusivament per acollir tots els treballadors de la central i, de fet, la més propera a la central) és una ciutat deserta, envoltada per la zona d’exclusió que hi prohibeix el desenvolupament de la vida humana, tot i que la naturalesa s’ha obert pas i ha recuperat els espais que l’home li va negar temps enrere.
Partint d’aquesta premissa, del dolor per un trencament sobtat, el patiment que va néixer un dia i que mai més no marxarà, i per la impossibilitat de retornar a un espai on els somnis van morir de cop, s’ha abordat aquest projecte.
Les imatges borroses representen tota la vida que va ser i que ja no és, el record que roman amagat en algun racó de la ment. Per contra, el contrast amb elements metal·litzats recorden la societat soviètica que durant la seva màxima esplendor s’alçava com una civilització moderna, industrialitzada, amb la mirada posada en el futur, en l’univers, sense límits.
Representa la intervenció de l’home i la seva ambició absoluta de la que ja només en queden restes sense vida.
